NOU DRET D’ARRENDAMENTS URBANS PER A AFAVORIR L’ACCÉS A L’HABITATGE, UN.

.auto-style1 { font-family: Verdana; font-size: x-small; } .auto-style3 { font-size: x-small; } .auto-style4 { font-family: Verdana; font-size: x-small; margin-top: 15px; margin-bottom: 1px; }

    Després de deu anys de l’inici de la crisi, la problemàtica sobre l’accés a l’habitatge persisteix. La reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans per Llei 4/2013 no ha aconseguit augmentar l’interès pel lloguer com a forma de tinença de l’habitatge (que només ha crescut per la persistent restricció d’accés al préstec hipotecari) i ha provocat un considerable augment de les rendes en determinats barris d’algunes grans ciutats. Després de set anys estudiant i comparant els règims de lloguer dels 28 països membres de la Unió Europea, els investigadors i les investigadores de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili proposen en aquest llibre un model  ’arrendaments urbans basat en el que tenen els tres països del nostre entorn amb una major taxa de lloguer (Alemanya, Suïssa i Àustria), fins-i-tot proposant-t’hi millores.

    Aquest model va servir com a base de les línies orientadores d’un grup de treball organitzat per la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya durant els anys 2016 i 2017 i ara té l’ocasió de fonamentar un nou dret d’arrendaments urbans que, pensant en els interessos i en l’equilibri de les dues parts de la relació contractual, pugui afavorir l’accés a l’habitatge de lloguer i el converteixi en una veritable alternativa a la propietat.

 

---