DESIGUALTAT CONFLICTIVA O IGUALTAT PACÍFICA. Drets lingüístics i ordenament constitucional a Suïssa i Espanya. Dos models divergents.
- Sinopsis
- Índice
La diversitat lingüística i igualtat de drets manterials de les llengües en contacte dins d'una mateixa comunitat política es una relació sempre difícil i potencialment conflictiva. Vicenta Tasa Fuster tracta aquesta qüestió, capdal i poc estudiada pel Dret Constitucional, a Desigualtat conflictiva o igualtat pacífica. Drets lingüístics i ordenament consitucional a Suïssa i Espanya. Dos models divergents.
Partint de l'anàlisi sistemàtica de la regulació lingüística de Suïssa i Espanya en les respectives constitucions, constitucions cantonals o estatuts d'autonomia i lleis lingüístiques, l'autora arriba a la conclussió que el models de reconeixement de la diversitat lingüística dels dos països és divergent. Mentre a Espanya la regulació es fonamenta en la idea que entre les llengües hi ha una jerarquia lingüística, i unes llengües i els seus parlants mereixen més respecte, de fet, que no unes altres; a Suïssa el reconeixement legal de les llengües tracta de garantir la igualtat de drets lingüístics, si més no en les quatre llengües nacionals i oficials. Curiosament, a major igualtat de drets lingüístics, menor freqüència de conflictes i escassa tensió nacionalitària.
El lector
trobarà un estudi d'interés i rigorós, que acaba amb una proposta de reforma de
la Constitució espanyola, oberta a discussió, però ambiciosa i profundament
igualitària.
Capítol 1
INTRODUCCIÓ
1.1. L’objecte i els objectius 15
1.2. Els fonaments i els antecedents 18
1.3. Els motius i el mètode 22
1.4. Algunes precisions formals 27
Capítol 2
LA RELACIÓ DE LES LLENGÜES I EL PODER
2.1. Jerarquia lingüística 33
2.2. La seguretat lingüística 38
Capítol 3
LLENGUA, LLENGÜES, ESTATS I CONSTITUCIONS
3.1. Llengua, llengües, estats i constitucions 45
Capítol 4
EL RECONEIXEMENT CONSTITUCIONAL I JURÍDIC DEL PLURILINGÜISME A SUÏSSA
4.1. La pluralitat lingüística suïssa en la Constitució federal 59
4.2. Les llengües en les constitucions cantonals 65
4.3. Les lleis sobre les llengües 72
4.4. Suïssa i la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries 80
4.5. El reconeixement jurídic de les llengües de signes a Suïssa 86
4.6. Resum del reconeixement jurídic de la diversitat lingüística suïssa 87
Capítol 5
EL RECONEIXEMENT CONSTITUCIONAL I JURÍDIC DEL PLURILINGÜISME A ESPANYA
5.1. La Constitució i les llengües espanyoles 97
5.2. La llengua en els estatuts d’autonomia de les comunitats monolingües 101
5.3. El reconeixement jurídic de la diversitat lingüística en les comunitats plurilingües amb una única llengua oficial 103
5.4. Les llengües en les comunitats amb dues llengües oficials 113
5.5. Les llengües en l’única comunitat amb tres llengües oficials 137
5.6. Espanya i la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries 155
5.7. El reconeixement jurídic de les llengües de signes a Espanya 160
5.8. Resum del reconeixement jurídic de la diversitat lingüística espanyola 161
Capítol 6
COMPARACIÓ DE LA REGULACIÓ JURÍDICA DE LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA A SUÏSSA I
ESPANYA
6.1. Llengües oficials, llengües reconegudes, llengües ignorades 166
6.2. Organització territorial i llengües 171
6.3. Plurilingüismes i monolingüismes individuals 176
6.4. Ensenyament: la llengua primera i les llengües segona i tercera 183
6.5. Llengües grans, llengües minoritàries i l’avanç de l’anglés 192
6.6. La diglòssia i les comunitats lingüístiques 197
6.7. Llibertat de llengua i territorialitat lingüística 202
6.8. Les jurisprudències constitucionals 211
6.9. Llengües d’estats i llengües sense estats 222
6.10. Les diferències essencials de Suïssa i Espanya en el reconeixement de la diversitat lingüística 223
Capítol 7
DE LA JERARQUIA LINGÜÍSTICA A LA SEGURETAT LINGÜÍSTICA A ESPANYA
7.1. Una proposta pluralista de canvi constitucional 229
7.1.1. Precisions analítiques 230
7.1.2. Cal una reforma de la Constitució per a reconèixer de manera igualitària la diversitat lingüística 233
7.2.3. Criteris per a una regulació pluralista i igualitària de la diversitat lingüística espanyola 234
2.7.4. Una proposta d’article 3 de la Constitució reformada 237
Capítol 8
CONCLUSIONS
8.1. La seguretat lingüística de Suïssa i la jerarquia lingüística d’Espanya 243
8.2. La necessitat de passar del conflicte lingüístic a la convivència igualitària i plurilingüe 249
Bibliografia citada 257
Abreviatures, acrònims i sigles utilitzades 277
Relacionados
AMNISTÍA A DEBATE, LA. Análisis crítico de la Sentencia 37/2025, del Tribunal Constitucional
Ver fichaAMNISTÍA A DEBATE, LA. Análisis crítico de...
DEMOCRACIA EN AMÉRICA, LA.
Ver fichaDEMOCRACIA EN AMÉRICA, LA.
DEMOCRACIA DIGITAL EN EL SIGLO XXI, LA. (Colección: «Manual Francis Lefebvre»)
Ver fichaDEMOCRACIA DIGITAL EN EL SIGLO XXI, LA. (C...
RENÉ CASIN: VOCACIÓN POR EL CONSTITUCIONALISMO UNIVERSAL.
Ver fichaRENÉ CASIN: VOCACIÓN POR EL CONSTITUCIONAL...
CONSTITUCIONES REVOLUCIONARIAS. Liderazgo carismático y Estado de derecho.
Ver fichaCONSTITUCIONES REVOLUCIONARIAS. Liderazgo ...
DEMOCRACIA PARTICIPATIVA Y BUEN GOBIERNO EN LA ERA DIGITAL. (IBD)
Impresión Bajo Demanda.
Ver fichaDEMOCRACIA PARTICIPATIVA Y BUEN GOBIERNO E...
DIVERSIDAD E INCLUSIÓN EN LA EMPRESA: PRESENTE Y FUTURO. Nuevos enfoques a la luz de los cambios legales y tecnológicos.
Ver fichaDIVERSIDAD E INCLUSIÓN EN LA EMPRESA: PRES...
DERECHOS Y LAS POLÍTICAS PÚBLICAS EN TIEMPOS REVISIONISTAS. LOS.
Ver fichaDERECHOS Y LAS POLÍTICAS PÚBLICAS EN TIEMP...
ESTADO DE DERECHO EN LA COMUNIDAD VALENCIANA, EL. Derechos lingüísticos, derechos políticos, derechos sociales
Ver fichaESTADO DE DERECHO EN LA COMUNIDAD VALENCIA...
DEMOCRACIA EN TENSIÓN. Crisis, retos y futuro en un mundo cambiante.
Ver fichaDEMOCRACIA EN TENSIÓN. Crisis, retos y fut...
DERECHO DE LA IGUALDAD Y LA LIBERTAD, EL. Estudios en homenaje a la profesora Ángela Figueruelo Burrieza
Ver fichaDERECHO DE LA IGUALDAD Y LA LIBERTAD, EL. ...

