RELIGIÓ A L’ESCOLA CATALANA. Anàlisi de l’Art. 21.2 de l’Estatut d’Automia de Catalunya.

    Entre tots els aspectes possibles d'estudi de la tasca educadora a Catalunya, aquesta monografia tracta només d'un: la formació religiosa a l'escola. Més ben dit, del dret que tenen les mares i els pares a escollir la formació religiosa i ètica que estimen més adient pels seus fills. La novetat més important, en aquest sentit, en la història recent es troba a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006) i la posterior Llei d'Educació de Catalunya (2009).

    Tots dos estableixen que l'educació als centres docents de titularitat pública serà laica. Aquesta expressió no apareixia a la legislació estatal i catalana fins al moment. És necessari remuntar-se a la Constitució Espanyola de 1931, ja que tampoc hi és present a l'Estatut d'Autonomia (1932) de la Segona República. La intenció d'aquest llibre és delimitar quines conseqüències jurídiques reals té la qualificació de l'ensenyament públic com "laic". És a dir, quin és el sentit que li va donar el legislador estatutari a aquesta locució, i què afegeix la seva presencia a la Llei d'Educació de Catalunya que en dues ocasions recorda que l'educació ha de ser laica. Es considera també la STC 31/2010, de 18 de juny sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i del buidatge jurídic que va fer d'aquest punt de l'Estatut.