DRET CIVIL CATALÀ. Vol. III – Dret de successions.

Part I
La successió per causa de mort a Catalunya
 

Capítol 1
El dret de successions a Catalunya

1. El llibre IV del Codi civil de Catalunya
    1.1. Aplicació del llibre IV.
    1.2. Estructura del llibre IV i conceptes bàsics

2. Els precedents històrics i legislatius del llibre IV
    2.1. Els precedents legislatius catalans

3. El dret de successions. Interès particular versus interès públic
    3.1. Límits quantitatius de la voluntat: les quatre quartes

Bibliografia
 

Capítol 2
La successió per causa de mort: subjectes i objecte

1. La successió per causa de mort
    1.1. Successió voluntària i legal
    1.2. Títols successoris: hereu i legatari
        1.2.1. Distinció entre l’hereu i el legatari
        1.2.2. Supòsits dubtosos

2. Subjectes de la successió. Capacitat per a succeir
    2.1. Capacitat general per a succeir
        2.1.1. Les persones físiques
        2.1.2. Les persones jurídiques
    2.2. Indignitat i inhabilitat successòries
        2.2.1. La indignitat successòria
        2.2.2. La inhabilitat successòria
        2.2.3. Efectes comuns a la indignitat i inhabilitat successòries

3. L’objecte de la successió
    3.1. Composició de l’herència
    3.2. La venda de l’herència

Bibliografia
 

Capítol 3
Els principis del dret successori català

1. Necessitat d’hereu en la successió
    Excepcions i crítiques al principi

2. La universalitat del títol d’hereu
    Excepcions al principi

3. La unitat del títol successori (Nemo pro parte testatus pro parte intestatus decedere potest)
    Crítica al principi

4. La prevalença del títol voluntari sobre el legal

5. Perdurabilitat del títol successori (Semel heres, semper heres)
    Excepcions i crítiques al principi

6. Visió crítica dels principis successoris

Bibliografia
 

Capítol 4
El procés d’adquisició de l’herència.

1. El procés successori
    1.1. Aspecte dinàmic del procés successori

2. Obertura de la successió

3. La vocació hereditària

4. La delació hereditària
    4.1. Canvis des de la delació
        4.1.1. El dret de transmissió
        4.1.2. La substitució vulgar
        4.1.3. El dret d’acréixer.
        4.1.4. El dret de representació.

5. Acceptació d’herència

6. La presa de possessió de l’herència

7. L’herència jacent
    7.1. Administració de l’herència jacent
    7.2. L’herència parcialment acceptada per algun o alguns dels cohereus

Bibliografia dels quatre primers capítols

 

 

Part II
La successió voluntària.
 

Capítol 5
Els testaments. Codicils i memòries testamentàries

1. Introducció: obertura i classes de successió hereditària

2. El testament: concepte i caràcters

3. Capacitat per a testar

4. Tipus de testaments

5. El testament notarial
    5.1. Identificació del testador pel notari autoritzant
    5.2. Apreciació de la capacitat del testador pel notari autoritzant
    5.3. Intervenció de testimonis. Supòsits especials
    5.4. Idioma del testament
    5.5. El testament notarial obert
    5.6. El testament notarial tancat

6. El testament hològraf

7. Els codicils

8. Les memòries testamentàries

Bibliografia
 

Capítol 6
Interpretació, nul·litat i ineficàcia del testament

1. Interpretació del testament.
    1.1. Els criteris d’interpretació del testament: objectiu i límit
    1.2. Regles especials d’interpretació o criteri legal
    1.3. Mitjans d’interpretació.
    1.4. Quin és el moment determinant per a apreciar la voluntat del testador?
    1.5. Intèrprets del testament

2. Nul·litat i ineficàcia del testament: introducció

3. Nul·litat del testament
    3.1. Causes de nul·litat del testament.
    3.2. L’acció de nul·litat i les seves conseqüències
    3.3. La conversió del testament nul.
    3.4. L’excepció del testament atorgat per un tortosí

4. La revocació del testament.
    4.1. Concepte

    4.2. Classes de revocació: expressa, tàcita i presumpta
        4.2.1. La revocació expressa
        4.2.2. La revocació tàcita
        4.2.3. La revocació presumpta

5. La ineficàcia del testament.
    5.1. Ineficàcia sobrevinguda per crisi matrimonial o de convivència
    5.2. Ineficàcia per preterició errònia

6. La caducitat del testament

Bibliografia
 

Capítol 7
La institució d’hereu

1. La institució d’hereu en general.
    1.1. La institució d’hereu com a eix vertebrador del Dret successori català
        1.1.1. Concepte d’hereu: Les seves notes configuratives al CCCat
        1.1.2. La necessitat de la institució d’hereu: La seva funció en l’ordenació

                 de la successió i com executor natural de la voluntat del causant.
        1.1.3. Necessitat de distingir entre presència de l’hereu en l’herència i en

                 l’acte d’últim voluntat regulador de la mateixa.
        1.1.4. Particularitat del Dret local de Tortosa.
        1.1.5. Possibilitat de distribuir tota l’herència en llegats a Catalunya, en-

                 cara que no s’estigui subjecte al Dret local de Tortosa.
        1.1.6. Inexistència de la institució d’hereu, o ineficàcia, i compliment de la

                 resta de disposicions testamentàries.
    1.2. Diferents tesis doctrinals sobre l’atribució del títol d’hereu
        1.2.1. Preeminència de la clara voluntat del testador per atribuir la condició

                 d’hereu en el tot o en una quota de l’herència.
        1.2.2. Reconeixement pel legislador català dels elements que determinen

                 la qualitat d’hereu dins de la tesi subjectivista.
    1.3. Diverses formes de designació de l’hereu: Regles interpretatives sobre

           les formes de designació i identificació de l’hereu.
        1.3.1. Institució conjunta d’hereus sense assignació de parts o per quotes

                 individuals o col·lectives, amb o sense esgotament del cabal

                 hereditari.
        1.3.2. Institució genèrica a favor d’una persona i els seus fills: Substitució

                 vulgar.

        1.3.3. Institució genèrica a favor de fills, descendents o parents: Successió

                 testada amb l’ordre o prelació de la successió intestada.
        1.3.4. Institució d’hereus per via d’exclusió i subsistència de la llegítima

2. Els principis d’universalitat i perdurabilitat en l’atribució de la condició d’hereu
    2.1. Regles específiques per a l’atribució del caràcter d’hereu o legatari
        2.1.1. Institució d’hereu en cosa certa.
        2.1.2. Institució vitalícia: Entre el fideïcomissari condicional o l’hereu univer-

                 sal pur i lliure.
        2.1.3. Institució en usdefruit, fins i tot amb facultat de disposició.
    2.2. Àmbit d’actuació de la condició i el terme, singularment respecte de la

           institució d’hereu.
        2.2.1. Exclusió de la condició resolutòria i dels termes suspensiu i resolu-

                 tori de la institució d’hereu i altres manifestacions d’aquests ele-

                 ments accidentals.
        2.2.2. Condició potestativa negativa i designació del cònjuge amb la con-

                 dició de no contreure nou matrimoni o assimilable.
    2.3. Règim jurídic de l’hereu instituït sota condició suspensiva.
        2.3.1. Pendencia de la condició: La seva intervenció en la partició de

                 l’herència.
        2.3.2. Compliment i incompliment de la condició: Termini de compliment

                 i possibilitat d’establir diverses condicions conjuntament.

3. Causa i motius determinants de la validesa o nul·litat de la designació d’hereu.
    3.1. Condicions i motius l’existència dels quals s’ha de tenir per no posats,

           pel que no afecta a la validesa de la institució d’hereu.
        3.1.1. Condicions il·lícites, impossibles, perplexes i irrisòries
        3.1.2. Condició de no impugnar judicialment el testament
        3.1.3. Motius il·lícits o erronis en la institució d’hereu
    3.2. Causes i condicions determinants de la nul·litat de la institució d’hereu.
        3.2.1. Condició il·lícita que produeix la nul·litat per ser motiu determinant

                 de la designació d’hereu.
        3.2.2. Condicions captadores i nul·litat de la institució d’hereu

Bibliografia bàsica

 

Capítol 8
Les disposicions fiduciàries

I. Introducció

II. La designació d’hereu per fiduciari
    1. La designació d’hereu pel cònjuge o pel convivent
        1.1. Els pressupòsits subjectius per a l’assumpció de l’encàrrec fiduciari: la

               condició de cònjuge o convivent i els requisits de capacitat.
        1.2. Les facultats del cònjuge o convivent
            1.2.1. L’elecció d’hereu o la distribució de l’herència
            1.2.2. La imposició de gravàmens i limitacions.
            1.2.3. La fixació i el pagament de llegítimes i llegats.
        1.3. Els legitimats pel ius vocationis: els fills comuns i llurs descendents
        1.4. L’administració de l’herència

2. La designació d’hereu pels parents.
    2.1. La constitució de l’encàrrec fiduciari i l’àmbit subjectiu de la institució del

           testador.
    2.2. Els parents fiduciaris
        2.2.1. La determinació dels «dos parents pròxims».
        2.2.2. Les facultats dels parents fiduciaris: pressupòsits subjectius, contin-

                 gut i límits.
    2.3. L’administració de l’herència

III. Els hereus i legataris de confiança
    1. L’hereu i el legatari de confiança com a titulars formals.
    2. La naturalesa fiduciària de la institució: el caràcter personalíssim del càrrec

3. Naturalesa, expressió i revelació de la confiança

4. Obligacions, facultats i drets de l’hereu o del legatari de confiança.

5. La ineficàcia de les disposicions de confiança.

Bibliografia
 

Capítol 9
Les substitucions hereditàries

1. Plantejament general sobre les substitucions hereditàries al Llibre IV del CCCat (capítol V del Títol II)

2. La substitució vulgar
    2.1. Concepte, funció i naturalesa jurídica
    2.2. Funcionament de la substitució vulgar
    2.3. Estructura de la substitució vulgar

    2.4. Supòsits en què opera la substitució vulgar
    2.5. Modalitats de substitució vulgar
        2.5.1. Substitució vulgar expressa i tàcita
        2.5.2. Substitució vulgar única, plural (simultània i successiva) i recíproca
    2.6. Efectes de la substitució vulgar

3. La substitució pupil·lar
    3.1. Concepte i naturalesa jurídica de la substitució pupil·lar
    3.2. Requisits de la substitució pupil·lar
    3.3. Modalitats de substitució pupil·lar

4. La substitució exemplar.
    4.1. Concepte i naturalesa jurídica de la substitució exemplar
    4.2. Requisits de la substitució exemplar
    4.3. Ineficàcia de la substitució exemplar

Bibliografia

Jurisprudència sobre el tema
 

Capítol 10
Els fideïcomisos

I. El fideïcomís

1. Concepte

2. Sentit històric i actual dels fideïcomisos. Disposició transitòria quarta.

3. Distincions amb altres figures

4. Modalitats
    4.1. Fideïcomisos purs, a terme i condicionals
        4.1.1. Fideïcomís pur
        4.1.2. Fideïcomís a termini
        4.1.3. Fideïcomís condicional
    4.2. Fideïcomisos expressos i tàcits
        4.2.1. Fideïcomís exprés
        4.2.2. Fideïcomís tàcit
    4.3. Fideïcomisos d’elecció i de distribució
        4.3.1. Fideïcomís d’elecció
        4.3.2. Fideïcomís de distribució

5. Subjectes. Objecte. Forma
    5.1. Subjectes
        5.1.1. Fideïcomitent
        5.1.2. Fiduciari

        5.1.3. Fideïcomissari
        5.1.4. Pluralitat de crides
        5.1.5. Limitació de crides
    5.2. Objecte.
        5.2.1. El fideïcomís universal
        5.2.2. El fideïcomís particular
        5.2.3. Abast del fideïcomís
    5.3. Forma d’ordenació del fideïcomís

6. La delació del fideïcomís
    6.1. Regles generals
    6.2. Excepcions.
        6.2.1. Pel fet de no arribar el fiduciari a ser hereu o legatari
        6.2.2. Per manca de fiduciari hereu o legatari.
        6.2.3. Per frustració de crida del fideïcomissari.

7. Contingut del fideïcomís mentre està pendent la delació fideïcomissària
    A. Posició del fiduciari
    7.1. Deures del fiduciari
        7.1.1. L’inventari
        7.1.2. Prestació de garantia
        7.1.3. Obligacions respecte als béns fideïcomesos
    7.2. Drets del fiduciari.
        7.2.1. Gaudir dels béns.
        7.2.2. Fer millores i incorporacions
        7.2.3. Demanar la partició de l’herència i divisió de cosa comuna
        7.2.4. Facultats de conservació i administració.
        7.2.5. Exercir accions judicials i extrajudicials derivades del fideïcomís
        7.2.6. La quarta trebel·liànica o quota lliure
        7.2.7. Disposició dels béns fideïcomesos
    7.3. Drets dels fideïcomissaris.

8. Efectes de la delació del fideïcomís
    8.1. Adquisició del fideïcomís
    8.2. Lliurament de la possessió
    8.3. Liquidació del fideïcomís
    8.4. Dret de retenció del fiduciari
    8.5. Responsabilitat del fideïcomissari
    8.6. Impugnació d’actes en frau del fideïcomís

9. Extinció del fideïcomís

II. El fideïcomís de residu

1. Concepte. Fórmules. Distincions.
    Fórmules per ordenar un fideïcomís de residu
    Diferències amb altres figures

2. Contingut del fideïcomís
    2.1. Facultats del fiduciari de residu
        2.1.1. Facultats generals
        2.1.2. Facultats específiques
        2.1.3. Facultats limitades
        2.1.4. Deure d’actuar conforme al principi de bona fe
    2.2. Facultats del fideïcomissari de residu.

3. Liquidació del fideïcomís

III. La substitució preventiva de residu

1. Concepte. Ordenació i diferències.
    1.1. Ordenació i fórmules
    1.2. Diferències amb altres figures

2. Subjectes.
    2.1. El substituent
    2.2. El substituït
    2.3. El substitut

3. Extinció.

Bibliografia

Jurisprudència sobre el tema
 

Capítol 11
Els llegats

1. El llegat en general.
    1.1. Concepte de llegat
        1.1.1. La seva diferenciació d’altres figures afins
        1.1.2. Classificació genèrica dels llegats
    1.2. Naturalesa jurídica del llegat
        1.2.1. Naturalesa personal del llegat: Arbitri de tercer i origen unilateral
        1.2.2. Naturalesa autònoma i voluntària del llegat en la successió
        1.2.3. Naturalesa de benefici patrimonial del llegat

2. Els subjectes del llegat
    2.1. El legatari o legataris
        2.1.1. Capacitat del concepturus i el nasciturus per ser legataris: Singularitats

                 de la delació a favor dels mateixos.
        2.1.2. La determinació del legatari pel gravat o per tercer.

    2.2. El gravat de llegat
        2.2.1. Successors o adquirents mortis causa que poden ser gravats amb un

                 llegat.
        2.2.2. Adquirents trans mortem que poden ser gravats amb un llegat
        2.2.3. Regles específiques per al supòsit de pluralitat de persones gravades

3. Compliment del llegat: Les seves diferents fases fins a la consolidació de l’adquisició automàtica
    3.1. Delació, adquisició automàtica i presa de possessió en els llegats.
        3.1.1. La necessitat del coneixement de la delació: Interrogatio in iure en els

                 llegats.
        3.1.2. Determinació de l’objecte llegat: Àmbit de l’actuació del tercer.
        3.1.3. Adquisició automàtica i delació del llegat subjecte a condició o terme,

                 suspensius o resolutoris.
        3.1.4. Supòsits en què el legatari està facultat per prendre de per si

                 possessió del llegat.
        3.1.5. Ius transmisionis, substitució vulgar i acreixement en els llegats: Re-

                 fosa del llegat en la massa hereditària.
        3.1.6. Altres circumstàncies relacionades amb el compliment dels llegats

                 (despeses, riscos, fruits, etc.)
    3.2. Acceptació i repudiació dels llegats
        3.2.1. L’acceptació del llegat: Les seves formes i regles com mer element

                 consolidador de l’adquisició.
        3.2.2. La renúncia o repudiació dels llegats: La dualitat o pluralitat de

                 llegats.
        3.2.3. Regles relatives a l’acceptació i repudiació de l’herència aplicables en

                 matèria de llegats.

4. Ineficàcia dels llegats: Aplicació de les regles d’accessorietat, unicitat, subrogació real i voluntarietat en l’alienació.
    4.1. Supòsits concrets de revocació per alienació de l’objecte llegat.
        4.1.1. Alienació voluntària a títol onerós o gratuït de l’objecte llegat.
        4.1.2. Supòsits d’alienació que no impliquen revocació dels llegats.
    4.2. Altres supòsits que poden implicar revocació o extinció d’allò llegat.
        4.2.1. Revocació en termes generals de tots els llegats.
        4.2.2. Canvi d’espècie, transformació substancial i pèrdua de forma o de

                  denominació.
        4.2.3. Reducció o supressió dels llegats excessius

    4.3. Quarta falcídia o quota hereditària mínima.
        4.3.1. Regles per a la determinació de la quarta falcídia: Càlcul de la base

                 sobre la qual es determina i béns que s’imputen a la quota de cada

                 hereu.
        4.3.2. Compatibilitat de la quarta falcídia amb altres drets.
        4.3.3. Supòsits determinants de l’extinció de la quarta falcídia.
        4.3.4. Regles sobre llegats reductibles i ordre i pràctica de la reducció

5. Tipologia dels llegats: Llegats típics i atípics. Atribucions particulars anòmales i mortis causa capiones.
    5.1. Els llegats típics: Les seves modalitats
        5.1.1. Llegat de cosa aliena.
        5.1.2. Llegat alternatiu
        5.1.3. Llegat de cosa genèrica
        5.1.4. Llegat de diners i altres actius financers
        5.1.5. Llegat de cosa gravada
        5.1.6. Llegat d’universalitat
        5.1.7. Llegats d’aliments i pensions periòdiques
        5.1.8. Llegats de crèdit i de deute
        5.1.9. Llegat de constitució d’un dret real.
        5.1.10. Llegat d’accions i participacions socials
        5.1.11. Llegat d’usdefruit universal
        5.1.12. Llegat d’usdefruit successiu
    5.2. Llegats singularitzats per ser una quota de l’actiu hereditari líquid, impli-

           car una dualitat de títols o ser una càrrega per a un altre legatari.
        5.2.1. Llegat de part alíquota
        5.2.2. La figura del prellegat.
        5.2.3. La figura del sotsllegat
    5.3. Les adquisicions particulars anòmales i mortis causa capiones
        5.3.1. Adquisicions particulars anòmales
        5.3.2. Les denominades mortis causa capiones

Bibliografia
 

Capítol 12
Les disposicions modals

1. Plantejament general al Llibre IV del CCCat (capítol VIII del Títol II).

2. El mode successori.
    2.1. Aspectes generals. Concepte. Identificació i distinció d’altres figures

    2.2. Estructura del mode.
    2.3. Compliment del mode i garanties de compliment
    2.4. Commutació o conversió del mode
    2.5. Ineficàcia i incompliment del mode
    2.6. Les disposicions per sufragis i obres pies i a favor dels pobres.

3. Les prohibicions de disposar en el testament
    3.1. Característiques
    3.2. Modalitats de prohibicions de disposar
    3.3. Incompliment de la prohibició de disposar

Bibliografia

Jurisprudència sobre el tema
 

Capítol 13
Els marmessors

1. Definició de marmessor i qualificació jurídica
    1.1. Caràcters del càrrec de la marmessoria

2. Classes de marmessors.
    2.1. Marmessors universals i particulars
        2.1.1. Marmessors universals
        2.1.2. Marmessors particulars
    2.2. Marmessors mancomunats i solidaris.
    2.3. Marmessors testamentaris, legítims i datius

3. Constitució de la marmessoria.
    3.1. Nomenament
    3.2. Capacitat
    3.3. Renúncia del càrrec
    3.4. Acceptació del càrrec

4. Retribució dels marmessors

5. Termini de compliment

6. Extinció de la marmessoria i remoció del marmessor
    6.1. Rendició de comptes

Bibliografia
 

Capítol 14
Els pactes successoris

1. Concepte de pacte successori

2. Naturalesa dels pactes successoris

3. Estructura dels pactes successoris
    3.1. Requisits subjectius
    3.2. Requisits objectius. Possible contingut dels pactes successoris
    3.3. Requisits formals dels pactes

4. Modalitats de pactes successoris
    4.1. Els heretaments
    4.2. Els pactes successoris d’atribució particular

5. Efectes dels pactes successoris
    5.1. Efectes dels heretaments.
    5.2. Efectes dels pactes successoris d’atribució particular (article 431-30 CCCat)

6. Ineficàcia dels pactes successoris
    6.1. La nul·litat dels pactes successoris
    6.2. Revocació dels pactes successoris
    6.3. La modificació dels pactes successoris i la seva resolució per mutu acord

           (article 431-12 CCCat)
    6.4. Altres possibles causes d’ineficàcia dels pactes

7. Publicitat dels pactes successoris
    7.1. Constància dels pactes successoris al Registre General d’Actes d’Última

           Voluntat.
    7.2. Constància dels pactes al Registre de la Propietat
    7.3. Constància dels pactes al Registre Mercantil
    7.4. Constància al llibre registre de socis o al llibre registre d’accions

           nominatives.

8. Els pactes successoris i les legítimes

Bibliografia
 

Capítol 15
Les donacions per causa de mort

1. Concepte i règim aplicable a les donacions mortis causa.

2. Característiques de les donacions mortis causa.

3. Requisits per a les donacions mortis causa
    3.1. Requisits subjectius
    3.2. Requisits objectius
    3.3. Requisits formals

4. Efectes de les donacions mortis causa.

5. Ineficàcia de les donacions mortis causa.

 

 

Part III
La successió legal i les atribucions successòries determinades per llei
 

Capítol 16
La successió intestada

1. Concepte i supòsits de fet de la successió intestada

2. Regles de la successió intestada. Els hereus abintestat
    2.1. Aspectes de la distribució de l‘herència: caps i estirps
    2.2. Grups parentals
    2.3. La declaració d’hereus abintestat
    2.4. Els ordres successoris.
        2.4.1. Línia directa descendent
        2.4.2. El cònjuge o parella de fet estable
        2.4.3. Línia directa ascendent
        2.4.4. Col·laterals

3. El dret d’acréixer i el dret de representació
    3.1. El dret d’acréixer
    3.2. El dret de representació
        3.2.1. Característiques
        3.2.2. Dret de representació i la repudiació hereditària

4. La successió intestada en cas d’adopció.
    4.2. Els drets successoris abintestat entre l’adoptat i la família de l’adoptant
    4.3. Els drets successoris abintestat entre l’adoptat i la seva família originària

5. La successió intestada del causant impúber
    5.1. Regla general
    5.2. Requisits per l’aplicació de la regla de l’article 444-1 CCCat
    5.3. Efectes de l’aplicació de la regla de l’article 444-1 CCCat

6. La successió intestada en les unions de fet

7. La successió a favor de la Generalitat de Catalunya

8. L’usdefruit vidual
    8.1. Requisits
    8.2. Béns sobre els quals recau l’usdefruit vidual.
    8.3. Extinció de l’usdefruit vidual

    8.4. La commutació

Bibliografia
 

Capítol 17
El dret de llegítima

1. El dret de llegítima
    1.1. El dret de llegítima és un dret legal
    1.2. El dret de llegítima és un dret necessari
    1.3. El dret de llegítima és un dret del legitimari
    1.4. El dret de llegítima és un dret de contingut patrimonial
    1.5. El dret de llegítima és un dret de crèdit del legitimari

2. Requisits del naixement del dret de llegítima
    2.1. La mort del causant
    2.2. L’actiu en la successió
    2.3. L’existència de legitimaris capaços

3. Els subjectes legitimaris
    3.1. Els descendents del causant
    3.2. Els ascendents

4. La capacitat dels legitimaris
    4.1. El desheretament just
        4.1.1. Les causes de desheretament.
        4.1.2. Els efectes del desheretament just
        4.1.3. El perdó i la reconciliació
    4.2. La indignitat successòria

5. L’atribució del dret de llegítima
    5.1. La llegítima en la successió voluntària
    5.2. La llegítima en la successió intestada

6. La quantia de la llegítima
    6.1. La quantia global: la computació
    6.2. La quantia individual
        6.2.1. La llegítima individual
        6.2.2. La imputació

7. El pagament de la llegítima
    7.1. Els subjectes facultats pel pagament
    7.2. La valoració dels béns
    7.3. El pagament: l’opció.
    7.4. La responsabilitat pel pagament de la llegítima

8. La protecció del dret del legitimari

    8.1. L’acció de reclamació de llegítima
        8.1.1. La preterició intencional.
        8.1.2. El desheretament injust.
        8.1.3. L’atribució de llegítima gravada
    8.2. L’acció de reclamació del suplement de llegítima
    8.3. La preterició errònia.
    8.4. La inoficiositat legitimària
    8.5. Les garanties registrals

9. L’extinció de la llegítima
    9.1. La renúncia a la llegítima.
        9.1.1. La renúncia a la llegítima no deferida
        9.1.2. La renúncia a la llegítima deferida
        9.1.3. La renúncia al suplement de llegítima
    9.2. La prescripció de la pretensió de llegítima

Bibliografia
 

Capítol 18
La quarta vidual

1. Configuració jurídica

2. Concepte

3. Naturalesa jurídica.

4. El dret a la quarta vidual
    4.1. Pressupòsits jurídics
    4.2. Pressupòsits econòmics

5. Requisits jurídics per a la reclamació de la quarta vidual als hereus

6. Extinció de la quarta vidual

Bibliografia
 

 

Part IV
L’adquisició de l’herència
 

Capítol 19
Adquisició i repudiació de l’herència

1. Sistema d’adquisició de l’herència

2. Exercici de la delació: acceptació i repudiació. Característiques de la declaració de voluntat

3. Capacitat per acceptar i repudiar l’herència
    3.1 Persones Físiques

        3.1.1. Repudiació
        3.1.2. Acceptació
    3.2. Persones jurídiques
    3.3. Concursats

4. Termini per a l’acceptació o repudiació
    4.1. Inicial
    4.2. Caducitat
    4.3. Interpel·lació judicial

5. Formes d’acceptació de l’herència
    5.1. Expressa
    5.2. Tàcita
    5.3. Forçosa

6. Formes de repudiació de l’herència
    6.1. Repudiació expressa.
    6.2. Repudiació tàcita.
    6.3. Repudiació presumpta

7. Pluralitat de crides.
    7.1. Repudiació de l’herència testamentària i acceptació de la intestada.
    7.2. Acceptació de l’herència intestada desconeixent la delació testamentària
    7.3. Exercici de la delació intestada coneixent la testamentària

8. Efectes de l’acceptació de l’herència
    8.1. Confusió de patrimonis
    8.2. Assumpció d’obligacions
        8.2.1. Deutes del causant
        8.2.2. Càrregues hereditàries.
        8.2.3. Llegats, modes i fideïcomisos
        8.2.4. Llegítimes.
    8.3. Responsabilitat de l’hereu
        8.3.1. Per obligacions del causant i càrregues hereditàries
        8.3.2. Llegats, donacions mortis causa, modes i llegítimes
        8.3.3. Ordre de pagaments

9. Efectes de la repudiació de l’herència

10. Dret de transmissió
    10.1. Subjectes
    10.2. Transmissibilitat del ius delationis
    10.3. Caràcter dispositiu.
    10.4. Objecte.

    10.5. La regulació del Codi Civil de Catalunya.
    10.6. Modalització en la institució d’hereu del transmitent
    10.7. Dret de transmissió en els llegats
    10.8. Dret de transmissió en els fideïcomisos
        10.8.1. Transmissió per mort del fiduciari
        10.8.2. Transmissió per mort del fideïcomissari
    10.9. Dret de transmissió en les llegítimes.
  10.10. El dret de transmissió en relació al dret d’acréixer i a la substitució

            vulgar.
  10.11. El dret de transmissió i el dret de representació

11. Administració dels béns adquirits per menors d’edat o incapacitats

12. Acceptació a benefici d’inventari
    12.1. Concepte
    12.2. Requisits del benefici d’inventari
        12.2.1. Inventari
        12.2.2. Benefici legal d’inventari
        12.2.3. Administració.
        12.2.4. Incompliment
        12.2.5. Concurs de l’herència
    12.3. Efectes del benefici d’inventari
        12.3.1. Suspensió de la confusió de patrimonis
        12.3.2. Subsistència de la vinculació pels actes propis del causant

13. Benefici de separació de patrimonis
    13.1. Concepte i efectes
    13.2. Exercici de l’acció

Bibliografia
 

Capítol 20
El dret d’acréixer

1. Antecedents i plantejament

2. Acreixement forçós

3. Acreixement per voluntat del causant

4. Efectes

5. Dret d’acréixer en la successió intestada.

6. Dret d’acréixer en els llegats.

7. Dret d’acréixer en els fideïcomisos

8. Altres supòsits

Bibliografia dels capítols 19 i 20.

 

Capítol 21
La comunitat hereditària

1. Introducció

2. Concepte i elements de la comunitat hereditària

3. Durada de la comunitat hereditària

4. Règim aplicable a la comunitat durant la seva vigència
    4.1. Facultats dels hereus sobre les coses de l’herència
    4.2. Facultats dels hereus sobre la seva quota de l’herència. Drets d’adquisició

           preferent.

5. La comunitat hereditària i el Registre de la Propietat

Bibliografia
 

Capítol 22
La partició i la col·lació

1. La partició
    1.1. Concepte: caràcters i naturalesa de la partició
    1.2. Dret a demanar la partició: legitimació, capacitat i termini
    1.3. La suspensió de la partició
    1.4. L’oposició a la partició
    1.5. Classes de partició
        1.5.1. La partició pel testador
        1.5.2. La partició per marmessor o comptador partidor
        1.5.3. La partició realitzada pels cohereus
        1.5.4. La partició arbitral o judicial
    1.6. Operacions que comprèn la partició de l’herència
    1.7. Efectes de la partició
        1.7.1. Efectes entre els cohereus
        1.7.2. Els efectes enfront de tercers de la partició de l’herència
    1.8. La ineficàcia de la partició
        1.8.1. La rescissió de la partició
        1.8.2. La rectificació de la partició
        1.8.3. L’addició de la partició
    1.9. Aspectes fiscals de la partició de l’herència

2. La col·lació
    2.1. Introducció
    2.2. Persones obligades a col·lacionar i beneficiàries de la col·lació
        2.2.1. Persones obligades a col·lacionar
        2.2.2. Persones beneficiàries de la col·lació
        2.2.3. Béns col·lacionables

        2.3.4. La pràctica de la col·lació

Bibliografia dels capítols 21 i 22
 

Capítol 23
La protecció del dret de l’herència

1. L’acció de petició d’herència
    1.1. La legitimació activa
    1.2. La legitimació pasiva

2. Objecte de l’acció de petició d’herència
    2.1. Distinció de figures afins: l’acció declarativa d’hereu
    2.2. Distinció de figures afins: l’acció reivindicatòria.

3. La liquidació de la situació possessòria
    3.1. El posseïdor de bona fe
    3.2. El posseïdor de mala fe

4. Excepcions a la restitució dels béns
    4.1. La usucapió del bé singular que integra el cabal relicte
    4.2. Especial referència a l’article 34 LH

5. Qüestions processals: competència i procediment de l’acció de la petició d’herència.

Bibliografia
 

Addenda
Impost de successions

1. Introducció

2. Principis inspiradors del l’Impost i anàlisi critica

3. Àmbit territorial de l’Impost

4. Fet Imposable de l’Impost

5. Subjecte Passiu de l’Impost

6. Base Imposable de l’Impost

7. Addició de béns en el supòsit de transmissions mortis causa

8. Acumulació d’operacions en el supòsit de donacions.

9. Parament domèstic

10. Normes especials de valoració
    10.1. Usdefruit i dret d’ús i habitació
    10.2. Substitucions
        10.2.1. Vulgar, pupil·lar i exemplar
    10.3. El fideïcomís català

    10.4. Designació d’hereu per fiduciari
    10.5. Repudiació i renúncia
    10.6. Excessos d’adjudicació

11. Reduccions a la base imposable

12. Quota tributària

13. Quota a ingressar

14. Terminis d’ingrés

15. Projecte de Llei publicat al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya el 17 de febrer de 2010